|
|
| Home | Presentació | Adhesions | Ciutat | Candidatura | Calendari Cultural | Patrocinadors | Contactar | Cercar | | © Ajuntament de Tarragona |
|
EIXOS DE LA CANDIDATURA DE TARRAGONA A LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2016 La ciutat de Tarragona ha decidit presentar la seva candidatura a la Capital Europea de la Cultura 2016. Aquesta decisió es basa en dos fets. El primer és l'evidència que Tarragona compta amb un bagatge cultural important, que ve d'antic i que s'ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Aquest bagatge ha estat recompensat amb diferents distincions. D'una banda, des de l'any 2000, les restes romanes de Tàrraco gaudeixen de la consideració de Patrimoni Mundial per part de la Unesco. D'altra banda, la festa major de Santa Tecla i la Processó del Sant Enterrament, del Divendres Sant, són Festes Tradicionals d'Interès Nacional de Catalunya, alhora que la primera també va ser declarada Festa Turística d'Interès Nacional d'Espanya. Però la importància del passat i, per tant, del patrimoni, a Tarragona no es limita a la romanitat i a les festes. Des de l'edat mitjana fins al segle XX la nostra ciutat, i el seu entorn immediat, ha fet notables aportacions a la cultura universal, en camps tan diversos com l'arquitectura, la música, la gastronomia, la literatura o la investigació científica. El segon fet és la voluntat manifestada per la ciutat, a través dels seus responsables, que la cultura esdevingui un element vertebrador i dinamitzador del seu futur. Tarragona és una ciutat catalana, una ciutat mediterrània i una ciutat europea i aquests tres elements han de sortir, forçosament, en la seva candidatura. A més, Tarragona ha estat, al llarg de la història, una de les portes per les quals Hispània (i després totes les formulacions polítiques que l'han succeït, entre elles l'actual Espanya) ha connectat amb Europa i amb el Mediterrani. L'any 2016, una de les capitals europees de la cultura correspondrà a l'Estat espanyol, mentre que l'altra serà polonesa. Tarragona opta, doncs, a la capitalitat en tant que ciutat ubicada en un país al qual li serà atorgada la Capital Europea de la Cultura de l'any 2016 i haurà de competir amb altres municipis de l'Estat presentant un projecte propi, específic i diferenciat. Aquesta competició, amb tot, no ens ha de fer veure les altres ciutats com a adversàries. Totes les que presentin candidatura ho fan mogudes pel comú interès dels seus ciutadans, de la cultura en general i de la construcció europea. Sigui quina sigui la ciutat finalment escollida, estem convençuts que totes les candidates hi guanyaran, ja que hauran fet un llarg trajecte de construcció d'aquest espai cultural europeu des de la perspectiva pròpia. La candidatura de Tarragona a la Capital Europea de la Cultura 2016 tindrà els següents eixos:
1. Tarragona, patrimoni mundial Un dels elements més coneguts de la ciutat de Tarragona, avui, és el seu valor patrimonial, que és alhora un dels elements dels quals se senten més orgullosos els seus habitants. L'any 2000, un seguit de monuments de l'antiga Tàrraco van ser declarats Patrimoni Mundial. Tarragona i els seus voltants tenen monuments i jaciments d'una gran singularitat, com ara l'impressionant amfiteatre, la capçalera del circ, les muralles i el fòrum o els murs romans que hi ha a la Catedral, en una sorprenent simbiosi entre la ciutat antiga i la ciutat nova. Pels voltants, també trobem testimonis de primer ordre com el Pont del Diable, el mausoleu de Centcelles, la vil·la dels Munts o l'arc de Berà. Però el patrimoni tarragoní no es detura en l'època romana. És tarragoní l'oracional de Verona, una indiscutible peça de litúrgia visigòtica. A l'edat mitjana la ciutat va demostrar una vitalitat important, que es resumeix en la magnífica catedral romanicogòtica, -amb elements artístic incorporats al llarg dels segles que la fan un monument emblemàtic de la Ciutat- i en edificis civils com l'Hospital de Santa Tecla o el Pretori. Més enllà dels límits municipals, el pes de l'art medieval es prolonga en la magnífica ruta del císter, que uneix els monestirs de Santes Creus, Poblet (el major complex monacal d'Europa) i Vallbona de les Monges. Els temps més recents també han deixat una petja molt important a la ciutat. Va tenir la Universitas Tarraconensis, que al final del segle XIX i primer terç del XX va ser erigida com a Universitat Pontifícia. Especialment destacable és l'arquitectura deguda als artistes modernistes i postmodernistes de Tarragona i els seus voltants. A part el testimoni de Gaudí, cal destacar sobretot la fantàstica ruta Jujol, amb obres tan remarcables com el Teatre Metropol (Tarragona), el santuari de Montserrat (Montferri), l'església de Vistabella o la casa Bofarull (els Pallaresos), sense oblidar les magnífiques obres modernistes de Reus o la ruta de les catedrals del vi. Tarragona i els seus voltants han donat a la història creadors inqüestionables en totes les arts. Només com a exemple, posem els noms de Jaume Huguet i Marià Fortuny, en pintura, sense oblidar les etapes que Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Joan Miró i Picasso van passar a les comarques tarragonines; Julio Antonio, Apel·les Fenosa, Carles Mani o Joan Rebull, en escultura; Pau Casals, Robert Gerhart, Joan Guinjoan, Francesc Tàpies, Salvador Ritort o Joan Juncà, en música; Narcís Oller, Josep Yxart, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Ferrater o Miquel Melendres en literatura; Antoni Martí i Franquès i Pau Delclòs en recerca científica; a part els ja esmentats arquitectes Gaudí i Jujol, als quals podria afegir-se l'obra que hi va deixar Alejandro de la Sota. La candidatura a Capital Europea de la Cultura 2016 s'ha de presentar amb tot el seu llegat, en el qual no pot oblidar-se l'obra que importants autors de diverses procedències han dedicat a la ciutat i el seu territori, com ara Honoré de Balzac, Tirso de Molina, Vicent Andrés Estellés, Madame de Lafayette, Pío Baroja, Maria Aurèlia Capmany i molts altres. Juntament a tot aquest bagatge cultural, no podem oblidar la importància que té a Tarragona l'anomenada cultura immaterial, que la Unesco també s'afanya a protegir i que, a més de les esmentades festes, consta d'un seguit d'elements ben singulars, com ara la força de la tradició castellera, la pervivència de balls parlats tan singulars com el de Dames i Vells o el de Serrallonga o l'existència d'una imatgeria de les més antigues d'Europa. D'altra banda, Tarragona des dels primers segles del cristianisme és la capital eclesiàstica de Catalunya en continuar l'estructura romana de les províncies. La Província Eclesiàstica Tarraconense no té res a veure amb la divisió en províncies civils pròpies del segle XIX. Tarragona capital va tenir dins la seva jurisdicció els territoris que van fins al País Basc, Burgos i Alacant, amb sufragànies com Pamplona, Burgos, Saragossa i València, i fins fa molt poc Barcelona. Tarragona té la tradició "venerable i atendible", segons l'expressió del gran historiador Miquel Batllori, de la visita de Sant Pau i en el segle tercer, any 259, té les primeres Actes autèntiques de tota la península Ibèrica, del martiri del bisbe Sant Fructuós i els seus diaques, al mateix Amfiteatre actual. La capitalitat eclesiàstica de Tarragona ha estat un element per a mantenir la capitalitat civil, com es posa de manifest en les Actes de les Cortes Soberanas del segle XIX. 2. Tarragona, cruïlla catalana Tarragona és una ciutat catalana. Per la seva història, Tarragona va ocupar un lloc central en cultura catalana però, sobretot, va exercir un paper fonamental en la seva expansió. Només cal recordar el sopar de Pere Martell, a Tarragona, com a origen de les campanyes de Jaume I, que el va portar primer a Mallorca i després a València. A més, Tarragona es troba ben bé al centre del territori i sobre la ruta de l'antiga Via Augusta, la mítica ruta heràclia, que encara constitueix el principal nervi de comunicacions. Des de la seva capitalitat eclesiàstica és el lloc de tot el món en el qual s'han convocat més Concilis Provincials. La candidatura de Tarragona a la Capital Europea de la Cultura vol representar la cultura catalana i, per això, vol ser una candidatura en la qual es reconeguin tots els seus matisos. A través de Tarragona, la cultura catalana es donarà a conèixer a tot Europa. Aquesta cultura és un dels fenòmens més singulars del continent, una cultura sense estat que malgrat tot manifesta una envejable vitalitat. Per aquest motiu, la presència de la cultura catalana també servirà perquè siguin recordades les altres cultures, especialment les de poca demografia o les que no tenen estat propi. A més, 2016 és un any especial per a la cultura catalana, ja que es compleixen 300 anys del Decret de Nova Planta, pel qual es va intentar fer desaparèixer aquesta cultura. Que el 2016 la Capital Europea de la Cultura sigui una ciutat catalana representarà una generosa manera de reconèixer la improcedència d'aquell error històric. 3. Tarragona, pont de l'Espanya pluricultural Com a ciutat catalana, Tarragona pertany a una de les cultures que integren l'Estat espanyol, cultura que encara no ha tingut cap ciutat elegida com a Capital Europea de la Cultura, des que l'any 1985 va començar aquesta iniciativa. Si, finalment, Tarragona és elegida Capital Europea de la Cultura 2016, la ciutat serà també pont envers Europa de la realitat pluricultural i plurilingüística de l'Estat espanyol, un país amb quatre llengües i cultures principals diferents que serien presents en els actes de la capitalitat de manera significativa, per a projectar al conjunt europeu la riquesa cultural de l'Estat espanyol. 4. Tarragona, ciutat oberta a la mediterrània Com ja s'ha esmentat, Tarragona és una ciutat de cara al mar. El mar va ser decisiu en el naixement de la ciutat. Els primers textos literaris referits a la ciutat parlen de viatges per mar. Avui, això es tradueix en un dels ports més importants de l'Estat i en una vocació turística que té en les seves platges un valor important. Ja al segle XVII, la platja tarragonina va ser cantada per Diego Hurtado de Mendoza, i el primer Don Joan de la història torna a la seva Sevilla nadiua, procedent de Nàpols, a través d'aquesta platja. El mateix Georges Orwell descriu l'ambient de la platja tarragonina durant la guerra civil (1936-39). Com moltes altres ciutats costaneres, Tarragona va viure un llarg període de la seva història d'esquena al mar. Aquesta situació va començar a superar-se amb l'arribada dels ajuntaments democràtics. Avui, en aquesta línia marítima, la ciutat compta amb importants equipaments culturals, entre els quals destaquen les instal·lacions del Moll de Costa, amb el seu Museu Marítim i els Tinglados, espais expositius de gran rellevància, entre els quals el Tinglado 2 representa una aposta per l'art contemporani de nivell internacional, per on han passat artistes com Tom Carr, fill de la pròpia ciutat de Tarragona, els espanyols Chema Alvargonzález o Javier Vallhonrat, els francesos Alain Fleischer i Anne i Patrick Poirier, el quebequès Alain Paiement, l'austríaca Eva Lootz, el britànic Wim Delvoye o l'alemany Johannes Muggenthaler. Però, sobretot, aquest vessant marítim i mediterrani té dues fites de futur. D'una banda, el Centre del Mar, que s'ubicarà a l'antic fortí de Sant Jordi i es dedicarà a la preservació i divulgació de les espècies i l'ecosistema mediterrani i, d'altra banda, el Parc Tecnològic de la Indústria Cultural, promogut per la Universitat Rovira i Virgili i la diputació de Tarragona, que s'instal·larà a l'antic sanatori de la Savinosa. 5. Tarragona, una ciutat amb projecció europea La candidatura de Tarragona ha de servir per col·locar la nostra ciutat en una dimensió europea. Per això vol ser, per damunt de tot, una candidatura europea. Una candidatura capaç d'aglutinar les diferents sensibilitats i capaç, alhora, de facilitar l'intercanvi i la col·laboració entre totes elles. Un objectiu fonamental de la candidatura serà, doncs, posar costat per costat les diferents cultures, donar-los una oportunitat d'expressar-se. Fer que a Tarragona es respirin, durant aquell any, els diferents aires de la Unió Europea. I, paral·lelament, que per tots els països de la Unió, Tarragona hi faci extensiva la seva cultura. Per aconseguir això, Tarragona pot presumir de l'empara que li presta la mitologia. Segons l'escriptor llatí Florus, devia ser a Tàrraco on Júpiter va jeure amb Europa, després d'haver-la raptada, escena que ha estat immortalitzada per gran quantitat d'artistes, entre els quals Rubens, Tiziano, Veronese o fins i tot Picasso. També, Tarragona pot explicar que la seva història està farcida d'intercanvi cultural, gràcies al seu caràcter de ciutat de pas. Al pes del cristianisme, que per l'acció de l'Església catòlica ha estat clau per la conservació de la llengua i de la cultura catalanes, sobretot en els moments de més decadència, i a les cultures àrab i jueva, i a l'òbvia importància de la cultura catalana, s'hi afegeixen moltes altres petges d'altres cultures. Tàrraco va ser la residència, durant dos anys, de l'emperador August (26-25 aC), que la va convertir en capital de l'Imperi, i més tard de l'emperador Adrià (hivern de 123 dC). En la Butlla de la reconquesta de Tarragona del Papa Urbà II, de l'any 1092, Tarragona és considerada una de les principals ciutats de les Espanyes. La Butlla comença amb les paraules Inter primas Hispaniarum Urbes... De fet l'Arquebisbe de Tarragona té el títol de Primat de les Espanyes, Hispaniarum Primas. A Tarragona es va editar, el 1614, l'anomenat Quixot apòcrif, que va precipitar la redacció de la segona part d'aquesta obra de Cervantes. A Tarragona hi ha un Cementiri dels Anglesos i es conserva un bon record de la defensa que el general Reding va fer de la ciutat el 1811. Un dels afectes més profunds dels tarragonins, d'altra banda, és per als monjos cartoixans francesos que, el 1903, van instal·lar a la ciutat la seva fàbrica de licor chartreuse , que ha esdevingut amb els anys un element identitari local. El 1767, el cavaller venecià Giaccomo Casanova va escollir Tarragona per citar-se amb la seva amant Nina, abans que aquesta es retrobés amb el seu amant oficial, el comte de Ricla, i en va remarcar l'excel·lència dels monuments. La mateixa madame de La Fayette, en referir-se a Tarragona en el seu relat Zaïde , parla de la ciutat com d'un lloc on es troba gent que parla tota mena de llengües, com ara el grec, l'àrab i altres. El dramaturg Zorrilla hi va viure una temporada i el misteriós Antoni de Sartine, fundador de la policia secreta francesa, hi va morir i hi està sepultat. Els inicis de la impremta a Tarragona, al llunyà 1483, van ser deguts als impressors alemanys Nicolau Spindeler i Joan Rosenbach, la tasca dels quals va ser continuada, un segle després, per l'impressor i poeta d'origen holandès Felip Mei. Són aquestes breus mostres del caràcter acollidor de la ciutat que hem de projectar en el futur en una gran aposta per la col·laboració i l'intercanvi. *** Quin tipus de cultura vol impulsar la candidatura Tarragona 2016? Sovint es contraposen dues visions antagòniques. Algunes ciutats basen la seva aposta cultural exclusivament en el seu patrimoni, en el seu passat, en allò que els han llegat els seus avantpassats. Altres, amb un passat pobre, fonamenten la seva aposta cultural en la contemporaneïtat. Tarragona vol unir aquests dos models en un i parlar d'un diàleg entre el passat i el futur a través de l'art i la cultura. És allò que deia el poeta J. V. Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell." La reflexió sobre tradició i contemporaneïtat, però, no com a coses separades l'una de l'altra, sinó com a coses que interactuen. Si el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ja fa anys que és, alhora, un element important de cultura contemporània; si la remodelada casa nadiua del científic Martí i Franquès que acull el Museu d'Art Modern s'ha convertit en nucli essencial de l'art actual a les nostres comarques; i si les festes de Santa Tecla combinen perfectament la cultura tradicional i popular amb les noves mostres més arriscades, el projecte cultural emblemàtic dels pròxims anys és el Centre de Creació Contemporània. La Tarragona d'avui és una ciutat viva. Els seus monuments i restes del passat conviuen en harmonia amb les activitats del present. Les voltes del circ romà o les arcades dels edificis gòtics, estatgen restaurants, bars de copes o botigues de vins. El passeig arqueològic, l'amfiteatre romà o la capçalera del circ acullen exposicions d'art, concerts de música i espectacles teatrals. La gastronomia s'expandeix des de la tradició del popular romesco o l'espineta amb cargolins, o la qualitat de la gamba de Tarragona, fins a les creacions originals del cicle original Lletres a Taula, que associa gastronomia i literatura, o la constant renovació dels vins de les DO autòctones: Tarragona, al costat de Priorat, Montsant, Terra Alta o Penedès. Les activitats artístiques, literàries, musicals, teatrals i cinematogràfiques són constants, simultànies i ocupen tots els mesos de l'any. A les programacions permanents de teatre i dansa, música clàssica i moderna, recitals de poesia, relat de contes, exposicions d'art contemporani, cinema i videocreació, s'hi afegeix un calendari d'actes singular potent i complet: Des de Carnaval (febrer), anem seguint pel Festival Internacional de Dixieland; la Setmana Santa, amb la seva important processó del Sant Enterrament; Sant Jordi (abril), en què la ciutat s'omple d'escriptors i de llibres; el festival de cinema REC (abril-maig); la Primavera Fotogràfica (biennal, abril-maig); la mostra Tàrraco Viva (maig), dedicada a la reconstrucció històrica del passat romà; Sant Joan (juny); la Biennal d'art (juliol-agost); el Concurs Internacional de Focs Artificials (juliol); el Festival d'Estiu de Tarragona -FET- (de juny a agost), que inclou, entre molts altres esdeveniments, la mostra Kesse, dedicada a les músiques del món; la representació de la Passió de Sant Fructuós (cada dos anys) en el mateix Amfiteatre, lloc dels esdeveniments històrics, la Setmana Cantant (triennal, el juliol), que convoca a la ciutat una gran quantitat de grups de cant coral de tot el món; Sant Magí (agost); Santa Tecla (setembre), un esclat d'imaginació, creativitat, tradició i alegria, en una programació que passa dels 400 actes en 10 dies, el Concurs de colles castelleres (biennal, l'octubre), únic al món; la Tardor Literària (novembre), que inclou, entre altres, el cicle La Pell del Llavi; per acabar l'any en el cicle tradicional de Nadal, Cap d'Any i Reis. Així doncs, com és lògic, un dels pilars de la candidatura es fonamenta en allò que ja fem i que haurem de consolidar. Els anys 2005 i 2006, la societat tarragonina ha estat convocada a elaborar el seu Pla Cultural. Aquest Pla té, ja des d'un principi, un objectiu clar en l'horitzó del 2016. Els agents culturals de la ciutat trobaran en el procés d'elaboració del Pla la via de participació per tal que la candidatura de la ciutat sigui autènticament democràtica. Precisament per anar endavant, la ciutat ha de pensar a millorar les seves infrastructures, tant les generals (façana marítima, interconnexió entre els barris, comunicacions), com les específicament culturals. Moltes d'aquestes noves infrastructures ja estan en marxa i seran una realitat abans que el govern espanyol defineixi quines són les seves dues candidates finalistes, l'any 2010. És el cas de la Casa de la Festa (inauguració prevista, 2007), el Centre del Mar, el nou Teatre Tarragona (2008), l'ampliació de la Biblioteca Pública o La Chartreuse. Altres projectes viatjaran conjuntament amb l'horitzó posat en el 2016, com ara el nou Museu Nacional Arqueològic, el Parc Tecnològic de les Indústries Culturals, etc. Però la candidatura de Tarragona vol ser una candidatura oberta. La ciutat desitja estar acompanyada d'altres ciutats en aquesta aventura. D'una banda, i en primer lloc, els pobles i ciutats del seu entorn geogràfic immediat, especialment la ciutat de Reus, amb la qual comparteix espai cultural. En segon lloc, altres ciutats que vulguin afegir-se al projecte, començant pels municipis catalans i continuant per altres poblacions amb les quals la nostra ciutat manté relacions d'amistat i de col·laboració constant, com ara les ciutats amb les quals comparteix passat romà o les ciutats agermanades d'Avinyó, Klagenfurt, l'Alguer, Orleans i Stratford. En aquest sentit, pensem establir diferents fórmules de participació, com ara la fixació de subseus (on també es faran activitats) o de ciutats col·laboradores (que ens aportaran activitats). La ciutat de Tarragona ha de ser, el 2016, no només una ciutat de cultura, sinó la ciutat de les cultures d'Europa. Entenem que totes les cultures europees s'hi han de veure representades, des de les grans cultures dels grans estats i les llengües demogràficament de més abast, fins a les petites cultures dels petits estats o les cultures sense estat. Més de seixanta cultures estaran convidades a donar-s'hi cita. I el diàleg no serà només de Tarragona amb les altres cultures, sinó de totes les cultures entre si. Tarragona 2016 vol ser present als llocs d'origen d'aquestes altres cultures, raó per la qual la presència de les cultures a Tarragona ha de ser entesa com un intercanvi. En definitiva, Tarragona 2016 no vol ser només una suma de grans activitats i esdeveniments (que també hi seran), sinó que volem que sigui una proposta estructurada a partir de dos diàlegs:
Candidatura Capital Europea de la Cultura Tarragona 2016 1) Història, procediments i designacions
1) Història, procediments i designacions L’esquema inicial de la “Ciutat Europea de la Cultura”, no era una acció de la Comunitat Europea. Es va establir a nivell intergovernamental, el 13 de juny de 1985 (Decisió OJEC C/153), pel Consell de Ministres de Cultura, sobre la base que Europa ha estat bressol de la cultura i les ciutats han tingut un paper cabdal en la creació i l’extensió de la cultura arreu del continent. La proposta fou establerta per suggeriment de la Ministre grega de cultura de l’època, Melina Mercuri, d’acord amb la idea que “la cultura, l’art i la creativitat no és menys important que la tecnologia, el comerç i l’economia”. L’objectiu del primer esquema de les ciutats de la cultura havia “d’obrir als aspectes europeus, públics i particulars de la cultura una ciutat, la regió i el país i concentrar en la urbs designada contribucions culturals dels altres estats membres de la Comunitat”. La concepció original era que anualment cada estat membre de la Comunitat hauria de nominar una ciutat per a organitzar l’esdeveniment i que cada estat tindria la capitalitat anualment, per ordre alfabètic. Tot i que l’ordre alfabètic no fou respectat per diversos motius, sí que les primeres quinze edicions de la Capital Europea de la Cultura foren acollides per cadascun dels estats membres, d’acord amb la següent seqüència:
El novembre de 1990, els ministres de cultura varen acordar complementar la iniciativa de la Capital Europea de la Cultura amb el “Mes Cultural Europeu”. Fou la resposta a l’interès desvetllat per ciutats de fora de la Unió Europea. Les primeres 9 ciutats escollides per a desenvolupar el “Mes Cultural Europeu” (1992-1999) han estat:
El 1994, un primer estudi sobre les ciutats europees de la cultura i els mesos culturals fou publicat per la Xarxa Europea de Capitals Culturals (ECCM), que agrupa les ciutats que han desenvolupat una capitalitat cultural en el passat i les que ho faran en el futur. Des del mes d’octubre de 2004, l’Organització Capital de la Cultura Catalana forma part de la ECCM, com a membre de ple dret. Durant l’any 2000, atesa la singularitat de la data, un total de nou ciutats varen rebre la nominació de capital cultural. Aquestes ciutats foren: 2000:
Durant el període 2001-2004 set ciutats europees de la cultura foren designades, d’acord amb la següent distribució:
També es designaren per a desenvolupar mesos culturals les següents ciutats:
L’any 1999, el Parlament Europeu i el Consell de Ministres de la Unió Europea varen acordar que donarien a la iniciativa de la capital cultural la consideració d’una acció de la Comunitat, amb l’aprovació de la Decisió 1419/1999/EC. Es va establir un nou procés de selecció, avaluació i planificació. La Decisió declara en el seu article 3 que el nomenament inclourà necessàriament un projecte de dimensió europea, basat principalment en la cooperació cultural, conforme els objectius i acció prevista en l’article 151 del Tractat de la Unió Europea. El Consell, actuant unànimement a partir d’una recomanació de la Comissió, designaria oficialment la ciutat designada, tenint present la conveniència d’una preparació mínima de quatre anys. S’espera que la ciutat designada “organitzi un programa d’esdeveniments culturals destacant la pròpia cultura de la ciutat i l’herència cultural, així que el seu lloc en l’herència cultural comuna i implicant la ciutadania en les activitats culturals d’altres països europeus, amb la idea d’assolir una cooperació estable”. A més, varen demanar que les ciutats designades tinguin en compte els criteris d’avaluació esmentats en l’annex II de la Decisió, que inclou una llista de 12 elements diferents, com ara la promoció dels moviments artístics l’organització d’activitats dissenyades per animar la innovació artística, la contribució al desenvolupament de l’activitat econòmica i la necessitat de desenvolupar el turisme d’alta qualitat. D’altra banda, les ciutats poden implicar la seva àrea d’influència en la capitalitat. També es demana una col.laboració entre les dues ciutats que cada any reben la distinció de capital cultural. La relació d’estats europeus als quals s’atorgarà la Capital Europea de la Cultura durant el període 2005-2019 que ja tenen la ciutat escollida és la següent:
El novembre de 2003, la Comissió Europea va sotmetre al Parlament, de conformitat amb els articles 251 (2) i 151 (5) del Tractat de la CE, una proposta perquè s’esmenés la Decisió 1419/1999/EC que establia una acció de la Comunitat per a la “Capital Europea de la Cultura”, durant els anys 2005 a 2019. La resolució preliminar proposava que des del 2009 en endavant es designin dues capitals europees de la cultura cada any, com a resposta a l’arribada de nous estats membres a la Unió Europea. A més, la resolució proposa que cada Estat membre sotmeti com a mínim dues ciutats al Parlament Europeu, el Consell de Ministres, la Comissió Europea i el Comitè de les Regions, com a màxim quatre anys abans que la capitalitat s’iniciï. Similar a la Decisió anterior, la resolució proposa que un grup d’experts avaluï les candidatures i emeti un informe. Finalment, el Consell designaria oficialment la ciutat com a “Capital Europea de la Cultura”. Aquesta resolució serà adoptada, refusada o esmenada en una reunió posterior del Parlament Europeu. La llista per a la denominació de les capitals europees de la cultura durant el període 2005-2019 és la següent (cal tenir present que dos estats poden permutar l’any de desenvolupament de llur capitalitat, com de fet ja han fet Grècia i Holanda):
2) Procediment de presentació de la candidatura de Tarragona per a la Capital Europea de la Cultura 2016 Correspon a l’ajuntament de Tarragona la presentació de la candidatura per a la Capital Europea de la Cultura 2016. La candidatura s’haurà de presentar al Govern espanyol, específicament al Ministeri de Cultura. Durant l’any 2010. D’acord amb la Decisió 1419/1999/CE del Parlament Europeu i del Consell, de data 25 de maig de 1999, en l’annex II s’assenyala una llista indicativa de criteris de planificació i avaluació, que són els següents: - la promoció dels corrents culturals comuns, en la formació dels quals la ciutat hagi desenvolupat un paper important. - la realització de manifestacions i creacions artístiques (música, dansa, teatre, arts plàstiques, cinema, etc.) i la millora de la promoció i gestió de les activitats culturals. - la divulgació entre els ciutadans de la Unió Europea dels mèrits de les personalitats i esdeveniments que hagin marcat la història i la cultura de la ciutat. - la realització d’activitats específiques pel foment de la innovació artística i generar noves formes d’acció i de diàleg cultural. - la realització d’iniciatives en matèria d’accés i sensibilització al patrimoni mobiliari i immobiliari i a les creacions culturals específiques de la ciutat. - la realització de projectes culturals específics que fomentin l’accés del joves a la cultura. - la realització de projectes culturals específics concebuts per a reforçar la cohesió social. - la difusió de les operacions programades mitjançant, especialment, de procediments multimèdia i àudiovisuals, mitjançant un enfocament multilingüe. - la contribució al desenvolupament de l’activitat econòmica, especialment en allò referit al turisme i a la creació d’ocupació. - la necessitat de desenvolupar un turisme cultural de qualitat i innovador, tenint present la importància que en aquest context té una gestió durable del patrimoni cultural i la conveniència de conciliar les aspiracions dels visitants amb les de les poblacions locals. - l’organització de projectes concebuts per a desenvolupar vincles entre el patrimoni arquitectònic i les estratègies de nous desenvolupaments urbanístics. - la realització d’iniciatives conjuntes adreçades a fomentar el diàleg entre les cultures europees i les cultures d’altres parts del món. 2.5 Qui elegirà la Capital Europea de la Cultura 2016? Els criteris d’elecció han anat evolucionant força des del principi. D’acord amb la Decisió del Parlament Europeu i del Consell de data 17 de novembre de 2003, que modifica la Decisió 1419/1999/CE per la que s’estableix una acció comunitària en favor de la manifestació “Capital Europea de la Cultura” per als anys 2005 a 2019, presentada per la Comissió Europea, els estats que hagin de designar una Capital Europea de la Cultura hauran de presentar dos candidats a la Unió Europea, la qual avaluarà les candidatures, a través dels mecanismes propis, i decidirà finalment quina ciutat és l’elegida. 2.6 Quines possibilitats té Tarragona de ser Capital Europea de la Cultura 2016? Moltes, per dos motius diferents: a) perquè el tipus de capital europea de la cultura actualment és el de ciutat mitjana, una vegada en la primera ronda d’eleccions es designaren les pròpies capitals polítiques dels estats com a capitals culturals. b) perquè fins ara, en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe com és l’Estat espanyol, hi ha hagut dues capitalitats corresponents a la cultura castellana (Madrid 1992 i Salamanca 2002) i una corresponent a la cultura gallega (Santiago de Compostel.la 2000). Per aquest motiu, la propera capitalitat cultural europea hauria de ser per a la cultura basca o la cultura catalana. Fins ara, cap ciutat basca ha mostrat la seva intenció de presentar candidatura. En l’àmbit català, tampoc cap ciutat ha expressat el seu determini per optar a la designació de Capital Europea de la Cultura 2016. Com que Tarragona ja ha fet pública la seva candidatura té un avantatge molt significatiu que, al final, pot ser decisiu. I, sens dubte, és la candidatura de tot Catalunya. 2.7 Perquè l’organització Capital de la Cultura Catalana ha estat designada per a preparar la candidatura Tarragona 2016? Per la seva activitat en l’àmbit de les capitals culturals, per haver participat en estudis de la Comissió Europea de les capitals europees de la cultura i per pertànyer a la Xarxa Europea de Capitals Culturals (ECCM), a més d’estar desenvolupant el projecte de les capitals culturals en el continent americà, molt probablement l’equip de l’organització Capital de la Cultura Catalana és el que està en millors condicions per a preparar la candidatura de Tarragona 2016. És per això que l’Ajuntament de Tarragona, en la sessió plenària del dia 3 de desembre de 2004 va decidir atorgar la responsabilitat de preparar la candidatura de Tarragona 2016 a l’organització Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de totes les forces polítiques municipals. 2.8 Què és la Xarxa Europea de Capitals Culturals? L’Organització Capital de la Cultura Catalana fou admesa com a membre de ple dret de la Xarxa Europea de Capitals Culturals (ECCM), en l’Assemblea General Anual d’aquest organisme que se celebrà a Lille (França), el mes d’octubre de 2004. L’admissió es produí per unanimitat de tots els assistents. La Xarxa Europea de Capitals Culturals, que té la seva seu oficial al Ministeri de Cultura de Luxemburg, agrupa a les ciutats elegides com a capitals europees de la cultura, d'ençà que aquesta iniciativa va néixer, el 1985. |
 |